Dins el darrer blau (Carme Riera)

Llibre: Dins el darrer blau.

Autor: Carme Riera.

País: España.

Editorial: La Butxaca.

La novel·la es situa a finals del segle XVII a la ciutat de Palma de Mallorca, quan un grup de jueus decideix fugir de l'illa després de ser denunciats per un converse. No ho poden fer degut al mal temps i és llavors quan són detinguts.

Comença amb un dels protagonistes comptant la història de la seva arribada a l'illa de Mallorca. Parla de la misteriosa relació amb una dama de la qual no sap el nom. Té problemes i corri perill de no poder tornar a baixar del vaixell.

Els jueus han de practicar la seva religió d'amagat a les seves cases i molts d'ells es converteixen a la religió católica. Als conversos la celebració de la seva nova religió els sembla més bella que la jueva. Fins i tot un dels conversos vol ser capellà.

Parla de les dificultats dels jueus per a poder realitzar les seves celebracions en la clandestinitat. Un dels conversos ho fa perquè la seva dona és catòlica i ella mor set anys després i parents seus li donen en cara que la mort és una venjança d'Adonai.

Com continuen molestant-li amenaça amb denunciar-les a l'Inquisició i envia una carta on diu que és catòlic, apostòlic i romà i que mai canviarà. També s'obserba cert radicalisme dels jueus cap els conversos.

Finalment denuncia als parents que tant li molesten sobretot al cosí seu. Després a l'assabantar-se de que el seu cosí està malalt, tracta de que sigui alliberat sense èxit. És quan Onofre Aguiló estableix el Port Franc a Liorna en Itàlia. Allà els jueus són ben mirats fins i tot pels cristians.

Compta per allò amb la dama portuguesa Blanca Pires i és quan decideix treure als seus parents de Mallorca abans de que s'inicïi el procés. Discuteix amb Gabriel Valls perquè segons aquest són uns hipòcrites a l'exercir durant el dia com a cristians i per la nit a casa com realment són.

El mosèn Ferrando llegeix a l'Inquisidor les acusacions de Costura, i té la sensació com si l'estigués interrogant i dubta fins i tot que sigui veritat. A l'Inquisidor mai l'ha fet gràcia el mossèn Ferrando.

Quan comença la segona part del llibre Costura ja és mort i els jueus que aconsegueixen fugir ja estan al vaixell que els portarà a Liorna. És quan el mal temps els obliga a tornar a Porto Pí i llavors l'Inquisidor i el Virrei tenen la llista de tots els que viatjaven al vaixell.

És quan se'ls obri un sumari després d'una reunió entre el Virrei i l'Inquisidor i la gent la pren amb ells com gairebé sempre que hi ha un aldaruc. Es pensa que és un miracle de Déu que el vaixell no hagi pogut sortir i que s'hagi pogut obrir judici contra aquests indifels.

Els jesuites sospiten de la labor del mossèn Ferrando i li fan una amonestació. Tota la gent es posa en contra dels jueus.

La majoria dels capturats van morint a poc a poc víctimes de l'Inquisició. Amb el judici de la resta de capturats acaba la segona part.

La noticia arriba a Liorna quaranta dies després i Pere Onofre s'indigna molt amb Willis el capità del vaixell. Maria Pires i ell l'obliguen a tornar els doblers per no haver complit la seva paraula.

Són interrogats en grups de dos, primer els homes i després les dones. Alguns estan mig morts per culpa de les tortures. L'Inquisidor compta amb l'ajuda del mossèn Ferrando i la presó està de gom a gom al ser detingudes persones sospitoses.

Quan el Virrei no era a Mallorca les coses empitjoraven i molts dels ciutadans que volien col·laborar acabaven caient en les preguntes capciones del fiscal i només per fet de canviar de camisa els dissabtes o rebutjar el peix sense escates, eren motius per a ésser considerats heretges judaïtzants.

Gabriel Valls és interrogat durant dues hores cruelment i és tornat a la seva cel·la ensangonat i sense coneixement una vegada acabat l'interrogatori. Vuit mesos després tots els presoners rebent la sentència i són condemnats a morir cremats.