Llibre: L'home que plantava arbres.
Autor: Jean Giono.
País: Francia.
Editorial: Viena
Com ja es diu a la presentació, el llibre parla de somnis fets realitat des del respecte a l'entorn.
Parla de la història de l'Elzéard, mitjançant un home que realitza un viatge a peu per les muntanyes dels Alps francesos, que camina per llocs on no n'hi ha turistes i arriba a un poble abandonat. Camina per terra molt seca i sense aigua.
Llavors es troba a un pastor que viu sol a una casa de pedra i comparteix amb ell el dinar i el sopar i es queda a dormir, ja que el poble més proper es trobava molt lluny.
Va esbrinar que el pastor es dedicava a plantar arbres des de feia tres anys, i que es deia Elzéard Bouffier i que s'havia refugiat en la soletat després de perdre al seu fill i a la seva dona.
Després d'acomiadar-se del pastor no torna a la zona fins que acaba la Primera Guerra Mundial i es troba amb que l'Elzéard havia canviat d'ofici. S'havia desfet del ramat perquè posaven en perill el creixement dels arbres.
Va comprovar com havien crescut els arbres i com baixava l'aigua per terres que abans eren seques. Treballava en la més absoluta soletat. Amb un amic arriba a la conclusió de que l'Elzéard ha trobat la manera de ser feliç plantant arbres.
A partir de 1939 l'obra d'Elzéard comença a córrer perill, ja que comencen a talar arbres. En 1945 torna a la zona i comprova com s'havia transformat una zona seca en altra on havia fins i tot aigua.
Això és un exemple de respecte a l'entorn i d'estimar-lo i de com tothom pot ser capaç de trobar alguna cosa per ésser feliç, per molt insignificant que pugui ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario